El SALAÓ és una de les formes de conservació de peix més antigues que es coneixen.

El seu origen es remunta al segle IV a.c. quan en l'época pre-romana salaven els peixos i els deixaven assecar al sol com a mètode de conservació.

Des de l'antiguitat es continua mantenint el mateix procés d'elaboració pel que estem davant productes tradicionals i exclusius de la Dieta Mediterrànea. Els més tradicionals en la Costa Blanca són la moixama, la fresa de peix, el bonítol,  l'anxova,  el abadejo i el capellà.

Encara que el seu consum més habitual siga en aperitius, també  s'utilitzen com a ingredients d'ensalades, en arrossos, o en plats com el guisat de creïlles, la borreta, la pebrereta, o la pericana.

Els salaons poden preparar-se de dos modes: ben secs o romanent submergits en salmorra durant un període concret.

El salaó més característic és el de TONYINA. D'ell ix la moixama, la fresa de peix i per als quals ho sàpien apreciar , el bull i el budellet (el budell de la tonyina).

Potser el salaó que requerix major temps d'elaboració és el de l'ANXOVA. Este requerix llevar el budell i el cap a les anxoves i cobrir-les de sal en un recipient durant un mes, més o menys, on elles amb el seu suc elaboren la seua pròpia salmorra. Després d'este període de temps, cal traure-les i posar-les en un recipient tornant a cobrir-les amb sal nova i un poc del suc de la salmorra que han produït. Tapar bé el recipient. Poden durar entre tres mesos i un any.

En qualsevol cas tot salaó requerix de la seua tècnica i millor consultar a algú expert en la matèria.